Inveready Investment Group
Nou soci de CataloniaBio

Inveready va començar el 2008 quan els seus socis fundadors Josep Maria Echarri i Roger Piqué van crear el grup, que des de l’inici va incloure dos negocis totalment diferents: Inveready Capital Company, que integra els serveis de consultoria en aixecament d’ajuts públics per a empreses de base tecnològica, i Inveready Seed Capital, l’activitat de capital risc amb el primer fons del grup.

Amb els anys, el grup Inveready ha anat creixent fins arribar a l’equip de 25 persones que hi treballen en l’actualitat. L’equip de capital risc està format per cinc directius, més personal d’operacions i anàlisi especialitzat per sectors. Aquest inclou, a més dels fundadors, Ignacio Fonts, exdirectiu de la multinacional HP i director dels fons especialitzats en el sector TIC; Carlos Conti, director del fons de Venture Debt, i Sara Secall, directora del fons Biotech.

Inveready ha apostat per la inversió en moltes empreses biotec i de ciències de la vida. Quins són els aspectes clau que teniu en compte a l’hora d’entrar en una companyia?

El nostre objectiu és finançar unes 20 companyies del sector de desenvolupament de fàrmacs, diagnòstic molecular, nutricèutics i aliments funcionals, i dispositius mèdics. Volem finançar desenvolupaments tecnològics que portin a l’empresa una fita de valor on un tercer vulgui adquirir la tecnologia. Aquestes són les oportunitats que busquem, perquè creiem que tenim la possibilitat d’obtenir uns retorns interessants per als nostres inversors. Invertim en rondes de dos a quatre milions d’euros que es puguin estructurar amb una combinació de capital i deute. Per això, el primer que mirem és si hi ha encaix amb la nostra tesi d’inversió.

Un cop veiem l’encaix, entrem a avaluar el projecte empresarial. Primer analitzem el mercat, la situació competitiva i els avantatges competitius de la tecnologia. Busquem mercats grans i mercats especialitzats. També avaluem la propietat industrial a fons: volem projectes amb una estratègia de protecció de la propietat industrial molt sòlida, amb exclusivitat de desenvolupament del producte. Respecte la tecnologia, busquem tecnologies que siguin plataforma, és a dir, que puguin donar lloc a diversos productes. No ens interessen, en principi, empreses que només desenvolupen un tipus de producte.

Darrerament estem assistint a canvis en la manera de finançar projectes de risc, des del micromecenatge al Debt Capital. Com es posiciona Inveready en aquest sentit i quines perspectives veieu a mig termini?

Les dues estratègies tenen el seu mercat objectiu. El micromecenatge és ideal per a projectes que requereixen inversions relativament baixes per arribar a una fita de valor, per exemple, empreses TIC, bioinformàtiques i les que ofereixen serveis a la biotecnològica més intensiva en R+D. Respecte el Debt Capital, el que nosaltres anomenem Venture Debt, és un instrument interessant per a les empreses que volen expandir un model de negoci consolidat i necessiten finançament de creixement. En països amb mercats financers més consolidats, existeix Venture Debt per arribar a una fita de valor comercial o financera. Són les anomenades Bridge Loans. A casa nostra, aquest tipus de Venture Debt no està consolidat.

Sovint es parla que si es vol evitar que molts projectes acabin en via morta per manca de finançament cal impulsar un fons de relleu per cobrir les etapes més fortes d’inversió (2-5 milions d’euros) i que doni sortida als primers inversors que van apostar per la companyia. Quina visió en teniu des d’Inveready?

Pensem que en general les eines que aporten liquiditat al sistema sempre sumen. Els fons de relleu poden tenir sentit en empreses que tinguin una solidesa, un model de negoci consolidat.

Com valoreu les legislacions aprovades en els darrers temps en matèria d’emprenedoria i finançament?

Valorem positivament la llei de l’emprenedor, especialment el que té a veure amb les deduccions per R+D per part de les empreses. Pensem que representa un pas endavant quant a incentivar la creació i finançament d’empreses de base tecnològica, tot i que hi ha molt recorregut per fer, sobretot, avançar cap a un model que tingui en compte el context d’start-up més que el d’emprenedor-autònom.

Com veieu el nou programa d’ajuts públics europeus a l’R+D, Horizon 2020, respecte els seus predecessors?

Ens agrada veure que la Comissió es compromet amb l’R+D a Europa, que en global va per sota de la inversió als Estats Units i el Japó. Si Europa vol ser competitiva ha de seguir augmentant la inversió en R+D entre el 2% i 3% del GDP, com fan aquests altres països des de fa dècades. D’altra banda, pel que fa a l’Horizon 2020, valorem molt positivament l’enfoc a projectes que tenen una projecció d’aplicació industrial i benefici econòmic i social.

Què demanaríeu a l’Administració pública?

Que aposti de manera més decidida i consistent per la innovació i desenvolupament a casa nostra, amb recursos i beneficis fiscals clars i de llarga durada, evitant canviar polítiques i ajuts que funcionen i també evitant buscar resultats a molt curt termini i sense tenir en compte les externalitats que es dónen.