Manremyc
Nou soci de CataloniaBio

En quin camp de la biotecnologia centra la seva activitat la companyia i quin es el seu factor innovador/diferenciador respecte la competència?

Manremyc és una “spin-off” de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Manremyc és llicenciatària universal de la patent que protegeix el desenvolupament de Nyaditum resae®.

La utilització d’un aliment funcional en la prevenció de la tuberculosi és una idea revolucionària basada en les investigacions més recents en el camp d’aquesta malaltia. Es tracta doncs d’una oportunitat important en el sector pel fet de proporcionar un element profilàctic de baix cost, amb un període d’entrada al mercat molt curt.

La innovació es basa en posar en dubte el paradigma actual de la lluita contra la tuberculosi, que és el d’intentar destruir el bacil de la tuberculosi, ja sigui obtenint antibiòtics per escurçar el tractament actual de la gent que ja s’ha infectat (l’estàndard implica l’administració d’un antibiòtic durant 6 -9 mesos) o desenvolupant vacunes profilàctiques focalitzades en estimular la resposta immune. Ambdues estratègies han demostrat que tenen un efecte limitat. El nostre posicionament es centra en la resposta de l’hostatger contra el bacil. D’alguna manera el nostre producte “diu” a la persona infectada que el bacil de la tuberculosi no és tant dolent com sembla i que no ha de reaccionar contra ell tan a la valenta. Amb aquesta “reeducació” s’evita l’excessiva resposta inflamatòria que porta a la inducció de la lesió cavitada característica de la malaltia tuberculosa.

Aquesta afirmació és avalada per un seguit d’experimentals desenvolupats a la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’IGTP, que representen una vertadera revolució dins el camp de la tuberculosi.

Actualment quins són els projectes/productes de l’empresa que estan més a prop del mercat i quins són els reptes de l’empresa a curt/mig termini?

MANREMYC té la seva activitat centrada en el desenvolupament de Nyaditum resae®, un producte natural probiòtic, basat en una preparació de micobacteris ambientals inactivats amb calor, que administrat en dosis baixes ajuda a induir una resposta anti-inflamatòria equilibrada capaç de reduir el risc del desenvolupament de la tuberculosi activa.

Els nostres reptes a curt/mig termini, són en primer lloc la finalització d’un l’estudi clínic per demostrar la manca de toxicitat, triar la dosi, i avaluar la cinètica d’un biomarcador en sang perifèrica que lligarà les dades obtingudes amb els animals d’experimentació amb l’efecte esperat en humans. En segon lloc, el tancar els primers acords de llicència amb productors i distribuïdors internacionals.

Quins beneficis aporta l’estratègia “preventiva” del producte de Manremyc respecte la tuberculosis ?

La prevenció de la tuberculosi és una necessitat no atesa actualment per la indústria. La incidència de la tuberculosi és encara un problema de primera magnitud. Cada any moren 1,5 milions de persones al món; hi ha 10 milions de casos de malaltia i 100 milions d’infectats nous. Cal afegir el problema creixent de la multi-resistència, que resta de manera prevalent: uns 700.000 malalts, xifra que va augmentant anualment amb 100.000 persones.

Per tant, a prevenció de la tuberculosi actualment és molt difícil, és una malaltia que es transmet per via aèria, no hi ha cap factor de risc per infectar-se i no hi ha encara cap vacuna profilàctica que n’eviti la infecció. Oferir un producte natural de baix cost, amb toxicitat potencial nul•la capaç de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa té un gran atractiu.

Qui forma el Key Team de Manremyc?

Jo porto la direcció general i científica, pels més de 17 anys dedicats a la recerca contra la tuberculosi i per l’experiència empresarial de 9 anys a Archivel Farma. En aquest viatge m’acompanyen la Isabel Amat (Química) i Jaume Amat (Enginyer), amb qui ja vàrem formar part de l’equip fundador d’ Archivel Farma el 2005. La Isabel Amat ens assessora en temes d’ operacions de producció i qualitat; i en Jaume Amat en tasques directives i de gestió d’empresa, donada la seva experiència precisament en el desenvolupament de “startups” fet que el va portar a fundar la companyia Bioempren . Finalment la Dra. Vilaplana, metge especialista en Microbiologia, que ha Treballat en l’equip que ha inventat el Nyaditum resae® i també aporta el seu coneixement en el desenvolupament clínic.resae® .

Qui són els socis de referència de la companyia? Teniu prevista la realització de rondes de finançament privat/públic?

La nostra empresa és una “spin-off” de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que participa i col•labora en el desenvolupament de Manremyc. La nostra empresa està també participada per la societat Manremyc Inversors S.L., formada principalment per petits inversors que va entrar en la primera ronda de finançament, el passat octubre. A partir del 2on trimestre tenim previst fer una segona ronda.
També estem treballant per poder optar als ajuts del fons europeu, Horizon 2020 i a un crèdit del programa ENISA.

Com veieu el nou programa d’ajuts públics europeus a la R+D, Horizon 2020 tant per Manremyc com pel sector?

És molt important el fet que per primera vegada s’incloguin les PIMEs com a protagonistes principals en el camp de l’R+D a Europa, tenint una gran llibertat per liderar projectes de diferents envergadures. És molt interessant el projecte d’acompanyament d’emprenedors de cara a impulsar processos de gran creixement per empreses dins el marc europeu, al qual Manremyc té la intenció d’aplicar. Malauradament l’EU no ha estat prou receptiva en l’impuls de l’emprenedoria social, o sigui potenciant un gran impacte en el sentit de gran disseminació dins de la població de productes amb gran interès social. En el nostre cas ens hagués beneficiat molt.

Com valoreu la situació del sector biotech català en el context actual de crisis econòmica.

És obvi que per un país com Catalunya el sector biotech és totalment estratègic i fonamental per encarar la política econòmica a curt i llarg termini. Es digui el que es digui ha de ser un dels grans motors econòmics. És molt important que aquest sector triomfi també de cara a poder afavorir la recerca bàsica i poder tancar el cercle econòmic R+D+I que impulsarà encara més la inversió en generació de coneixement.

Un cop feta aquesta consideració, la situació actual no és la millor, però això no només és degut a la situació general de l’economia. Jo crec que actualment estem veient els resultats de la primera fornada de biotech. Vull dir que és lògic que moltes d’elles hagin hagut de tancar degut a que les hipòtesis en que es basaven els seus productes no s’hagin pogut demostrar o fins i tot perquè no s’hagi pogut lligar una bona gestió empresarial del projecte. Forma part de les regles del joc. El que cal és impulsar la generació de noves biotechs constantment. Aquests emprenedors que ja han experimentat el fracàs tenen ara una gran experiència i segurament tenen més probabilitats d’èxit. I se’ls ha d’encoratjar a que ho facin, perquè el fracàs forma part del camí de l’èxit.

El que es trist és que algunes d’elles ho hagin hagut de fer per manca de crèdits, quan les quantitats requerides no són exagerades. Però això no vol dir que s’hagi de dubtar del sector en absolut. Al contrari, ara el sector és molt més madur que fa 10 anys.

Si pugéssiu demanar “la carta als reis” a l’Administració pública, als inversors privats i a l’empresariat biotech, que demanaríeu en cada cas?

A la administració pública li demano que inverteixi en impulsar el coneixement i l’emprenedoria. Això no es pot fer sense una política transversal que implica diverses Conselleries. En primer lloc des d’Ensenyament: cal assegurar que els infants siguin capaços de fer lectures crítiques i estructurar la seva ment bo i redactant correctament. Cal també assegurar un correcte coneixement del llenguatge matemàtic, que hauria de ser considerat un llenguatge més en el que tot infant s’hauria de familiaritzar i dominar. En segon lloc cal estimular en els infants la creativitat, en general, i a tenir una mentalitat oberta. Finalment potenciant l’emprenedoria i no posar-la en contraposició amb el món acadèmic, en aquest cas no només a nivell infantil i juvenil sino a nivell Universitari, i aquí és on entraria la Conselleria d’Economia i Coneixement. En aquest sentit, una manera seria familiaritzant als acadèmics en el llenguatge empresarial i viceversa. A aquesta mateixa Conselleria li demanaria que seguis invertint en Recerca, com sempre ha fet, però que impulsés polítiques de d’ajuts i crèdits a les “start ups”. També caldrien instruments que serveixin de garantia per poder aconseguir crèdits en fases intermitges de desenvolupament de productes. Finalment demanaria a la Conselleria de Salut que segueixi amb la seva política de recolzament de la Recerca, i segueixi potenciant la política de transferència de tecnologia entre els professionals de la Medicina.

Als inversors privats els diria que segueixin invertint en biotech perquè decididament aquest sector és un sector amb molt valor afegit i que experimentarà un creixement molt important i perquè al nostre País, comença a ser un sector amb una certa maduresa.

A l’empresariat biotech que malgrat el mal moment on som ara, que no defalleixi donat que està en la bona direcció. Comencem a tenir un sector amb emprenedors bregats, que han tastat el mal regust del fracàs. La seva experiència és molt important per futurs projectes. Vull dir que les probabilitats d’èxit en el sector ara són millors que en els projectes de fa 10 anys.