Stefan Rating: "El dret a la competència és una eina potent perquè les pimes assoleixin acords justos"


Rating Legis
Nou soci de CataloniaBio

En quin camp dels serveis jurídics s’especialitza Rating Legis?

La nostra especialitat és el Dret de la Competència. Això vol dir que assessorem sobre qualsevol tema que afecta la lliure competència. Per exemple, fusions entre empreses, acords entre competidors, abusos d’alguna empresa potent o ajuts d’Estat a un competidor. També defensem empreses davant de les autoritats de defensa de la competència, com és ara l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCo) a casa nostra, i davant dels tribunals.

Sovint tractem temes que van de la mà dels que hem dit, sobre tot de Dret de la Propietat Intel•lectual, Farmacèutic, del Medi Ambient i de les Telecomunicacions.

Ens podeu explicar les principals fites aconseguides en els darrers anys?

L’equip de Rating Legis surt d’un dels grans despatxos del país. Ara fa tres anys vam voler crear una estructura que ens permetés oferir als clients l’atenció personalitzada en diferents idiomes que els grans despatxos són incapaços d’oferir, perquè treballen a l’engròs.

A nivell estratègic, el primer objectiu va estar posicionar-nos, donar-nos a conèixer en el món empresarial, sobre tot a les filials de grups estrangers. Creiem que l’hem assolit, i triar un advocat de la nostra especialitat funciona molt per ràdio macuto.

A nivell de feina, en alguns casos hem aconseguit reduir l’import de les fortes multes que imposa l’autoritat espanyola, la CNMC, que poden arribar fins al 10% de les vendes anuals del grup (!) al que pertany l’empresa multada. Roman el repte, però, de prevenir en comptes de curar. Sovint el client ens ve quan el problema ja és “a la UCI” i resulta complicat trobar-ne la solució màgica. Aleshores ja costa d’escapar de la multa.

Qui forma el Key Team de Rating Legis?

Som dos advocats. D’una banda Stefan Rating, col•legiat a Barcelona el 1988, doctor en Dret, amb vint-i-cinc anys d’experiència en Dret de la Competència i regulatori. Ha passat per un grapat de grans despatxos i ha estat funcionari de la Comissió Europea durant 14 anys, a la DG Competència; com a portaveu del Comissari Sr. Van Miert; i com a lletrat del Servei Jurídic.

D’altra banda Núria Manchado Puchol, col•legiada a Barcelona el 2007 i especialista en Dret Administratiu i de la Competència. Va arribar amb una experiència de 5 anys al bufet J&A Garrigues, on tots dos vam coincidir.

Com veieu la problemàtica de la Competència en un sector com el Biotech?
Sol ser molt comú que un sector com aquests operin petites empreses (start-ups) provinents del món universitari, que desenvolupen prototips, substàncies o tecnologies que interessen empreses ja consolidades. Aleshores constatem dos àmbits on convé fixar-s’hi.

Un àmbit és el dels acords de col•laboració de tota mena (per exemple, de R+D o d’especialització) entre start-ups i socis de més tamany. Qui signa un acord així ha d’avaluar si el Dret de la Competència l’hi permet. Per sota de llindars generosos de part de mercat (20%) les empreses poden cooperar pràcticament com vulguin. Se’n diu “port segur”.

L’altre àmbit són els abusos d’empreses potents. Imaginem que a una empresa petita de R+D li cal un determinat producte o servei que només li pot donar una empresa grossa del sector. Llavors la grossa pot estar temptada d’aprofitar-se’n, per exemple per ús de la seva posició i assegurar-se el resultat de la recerca. Típicament, la petita passarà per l’adreçador, perquè li va el projecte. El Dret de la Competència, però, li dóna eines per defensar-se sense prescindir al producte o servei en qüestió.

En els darrers anys, hem vist com el sector públic sovint ha ofertat serveis que el sector privat ja dóna habitualment. Creieu que es poden donar situacions d’intrusisme?

Arran de la crisi econòmica dels darrers anys és cert que el sector públic s’ha començat a desenvolupar com un operador més en el mercat. Si entenem “intrusisme” com una situació que podria derivar en un problema de competència podríem citar, per exemple, que el departament de recerca d’una universitat pública estigués oferint uns serveis gràcies a unes infraestructures (màquines, tecnologies) a les que cap operador privat del mercat hi té accés. Això no és pas prohibit, sempre i quan, però, aquest negoci funcioni amb comptes separats. Altrament dit, la universitat no pot pas competir amb els contribuents tot fent servir gratuïtament unes infraestructures que li han pagat els contribuents, és a dir l’Estat.

Penseu que les Pimes Biotech afronten correctament el problema de la competència en les seves negociacions i acords amb big pharmas?

Doncs no. I no és pas perquè dubtéssim de la traça negociadora que pugui tenir una Pime. Més aviat constatem un gran desconeixement del Dret de la Competència i dels efectes que pot tenir un acord de col•laboració amb empreses ja consolidades. La nostra tasca, moltes vegades, és didàctica: És clar que assessorem sobre el que les empreses “poden fer”, perquè una clàusula il•legal és nul•la i cal parar-hi esment, perquè segons com pot anar-se’n en orris el contracte sencer. També assessorem, però, sobre el que “no els hi convé”. Com dèiem abans, el Dret de la Competència ofereix uns “ports segurs” dins dels quals les empreses petites tenen moltes opcions, però això no vol dir que hagin d’acceptar qualsevol restricció. Es tracta d’ajudar a negociar tot coneixent el marge del qual disposen.

Quins 3 consells li donaríeu a una Pime pel que fa al dret de la competència?

En primer lloc, prevenir riscos, principalment a nivell de contactes amb els competidors, ja sigui en bilateral o dins d’una associació sectorial. En segon lloc, convé revisar els sistemes de distribució i les polítiques comercials que s’estan aplicant. Finalment, una Pime ha de saber que no ha de resignar-se sinó reaccionar si ha estat víctima d’un acord entre proveïdors o si considera que un competidor ha rebut subvencions il•legals per part de l’Estat.

Comentaris


Per comentar, si us plau inicia sessió o crea't un compte
Modificar cookies