La innovació, la nutrició, la sanitat privada, la supercomputació, el 5G i les malalties rares van centrar els debats de l’UnConference 2019 de CataloniaBio & HealthTech, el dia 28 de novembre a la Masia Sant Pere de Clarà a Argentona. La segona edició d’aquesta jornada anual va reunir més de 50 directius i emprenedors per reflexionar sobre el futur de les solucions per a la salut.
“Hi ha petites i grans empreses que han de començar a treballar juntes per aportar més valor a la solució mèdica que ofereixin. Hem de transformar el sector amb un lideratge comú i mirant d'aquí 10 anys” va subratllar César Velasco, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Actualment, el 30% de licitacions de l'Institut Català de la Salut estan associades a la compra pública innovadora. Durant la sessió moderada per Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es va parlar que si es passés de compra de producte a compra de serveis el sistema seria més eficient i que, indiscutiblement, la innovació passa per un bon sistema de salut digital, sobretot, pensant en les generacions més joves.
En el debat conduït per Eduardo Fargas, Global Business Operations Officer de Nestlé Health Science, i Montserrat Daban, directora Científica i de Relacions Internacionals de Biocat, es va posar de manifest que la nutrició és un dels pilars per aconseguir un sistema de salut públic més sostenible i prevenir malalties. Alguns dels reptes per als propers anys és tendir cap a la nutrició personalitzada, millorar la relació entre el sistema públic i la indústria, i formar els professionals mèdics. Tenint en compte que la nutrició és un camp on hi caben les pseudociències, també és important potenciar l’educació nutricional de la societat.
Mentrestant, en un altre espai de l’UnConference, es parlava del rol de la gestió privada de la sanitat amb Gabriel Masfurroll, president del Consell de Mi Tres Torres i el Consell Social de la UAB, i Benet Iñigo, cap de Societat de RAC 1. Els participants van coincidir en les traves del sistema públic a l'hora d'introduir serveis i productes innovadors i, com a contrapartida, la flexibilitat i predisposició dels centres privats i concertats. Es va proposar potenciar i difondre els avantatges de la gestió privada i promoure fòrmules de contractació no només basades en el criteri econòmic.
Durant el debat que van impulsar Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), i Xantal Llavina, directora i presentadora del programa Revolució 4.0 de TV3 i Catalunya Ràdio, es va posar de manifest que la Unió Europea necessita establir infraestructures digitals avançades i dotar-se d'una xarxa de superordinadors de primer ordre ja que cap dels gegants digitals d'avui dia (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) és europeu. El supercomputador Marenostrum, tal com va explicar Martorell, pot emmagatzemar dades biomèdiques que permetran la simulació de fàrmacs, l'anàlisi de tumors i dades genòmiques, l'anàlisi i seqüenciació del genoma i la modelització de biomolècules, entre d’altres. La Xina, els Estats Units i el Japó lideren aquest camp, per tant, Europa s'ha de posar les piles si es vol convertir en una economia de dades dinàmica.
Gonzalo Fernández, director d'Smart Cities, Big Data i Salut per les Administracions Públiques de Vodafone, i Pipo Serrano, director de Continguts Digitals del programa Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya, van obrir el debat sobre les dades i la connectivitat 5G. Els assistents van remarcar el canvi de comportament dels pacients i la societat: el 54% dels europeus visitaria el metge de família via webcam, segons l’Stada Health Report 2019. En relació a la recollida de dades, van opinar que encara és poc útil, és a dir, que s’ha d’implementar el Good Data. Una altra de les qüestions que es va posar sobre la taula és l’historial clínic digital, que hauria de contenir tant dades clíniques com vitals i socials perquè el metge tingui una visió més holística del pacient. D’altra banda, es va matisar que el 5G obre les portes a responsabilitats ètiques noves.
Només el 5% de les malalties rares tenen tractament. Alba Ancochea, directora gerent de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), va defensar el rol dels pacients en la recerca i desenvolupament de nous fàrmacs: “És important crear ponts de comunicació entre la indústria biomèdica i els pacients. D’una banda, perquè els pacients entenguin com funciona la recerca i el seus tempos i, de l’altra, perquè des de la indústria es coneguin les necessitats reals dels malalts”. També s’ha de seguir fomentant que els pacients treballin junts i coordinats. El debat, molt participat, va ser moderat per Daniel Arbós, director de Comunicació de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps).
Què és l’UnConference?
UnConference és una jornada de debat i diàleg sobre el futur de les solucions per a la salut que impulsa CataloniaBioHT des de 2018. L'objectiu és fomentar la consciència, perspectiva i visió de quines són les necessitats i oportunitats del sector, així com la millor manera d’afrontar-les.
Seguint la metodologia de les unconference, aquesta jornada no es basa en presentacions i conferències, sinó que s'obren diferents espais de debat on es convida una veu rellevant de la ciència, l'empresa, el pacient i la societat que proposa un tema per a la reflexió col·lectiva. A partir d'aquí, el debat es construeix amb el coneixement i opinions dels assistents (emprenedors, CEOs, CSOs i directius d'empreses farmacèutiques, biomèdiques i salut digital).
Comentaris