Crònica de l'última Lessons Learned
A Catalunya queden poques deduccions fiscals per a les empreses biotecnològiques i biomèdiques, i una d'aquestes és l'R+D+I. Sis professionals d'àmbits complementaris —empresa, gabinet d'advocats, entitat certificadora i Hisenda— han explicat les seves lliçons apreses a la jornada Biofiscalitat: els incentius fiscals per a la ciència organitzada per l'associació d'empreses CataloniaBio i Biocat, el dia 22 d'octubre al Parc Científic de Barcelona (PCB).
"Les biotec tenen ajuts importants en R+D+I, però no sempre els aprofiten per manca de planificació o assessorament. Cal incloure aquesta qüestió dins l'estratègia economicofinancera de l'empresa" recomana Anna Rossell, directora de l'Àrea Fiscal d'IMB Grup i moderadora de la jornada.
El crèdit pressupostari d'R+D+I del Govern espanyol és de 640 milions d'euros el 2015 i 693 milions d'euros el 2016, segons Gestha. Si comparem amb altres països d'arreu del món, "els incentius que tenim són generosos. L'R+D+I no només ens la deduïm, sinó que ens la paguen" explica Diego Rodríguez, advocat de Garrigues. La llei espanyola defineix tres conceptes —la recerca (R), el desenvolupament (D) i la innovació tecnològica (I)— que donen dret a crèdit fiscal: un 25% en deduccions d'R+D, un 17% en despeses de personal investigador qualificat, un 8% en inversions en actius a efectes d'R+D, i un 12% en innovació. Els possibles dubtes per a l'empresa, segons Rodríguez, passen per "saber què és R+D+I i acreditar a l'Administració que es fa" (la Llei preveu mecanismes per evitar això com ara les consultes vinculants, els informes motivats o els acords previs de valoració).
Demano la devolució a Hisenda?
El tema estrella dels últims anys de la Llei de l'emprenedor és que tot i que l'empresa no obtingui beneficis, l'Administració fa l'abonament anticipat de les deduccions d'R+D+I amb un descompte del 20%. Per aconseguir l'anomenat xec fiscal ha de passar un any des de la inversió, l'empresa ha de mantenir la plantilla i ha de reinvertir de nou en R+D. "En aquest tema encara no tenim molta experiència i sóc una mica escèptic, principalment, en l'últim requisit que es demana" admet Rodríguez.
Xavier Castells, director financer d'InKemia IUCT Group, es mostra prudent: "Tenim dubtes, per tant, nosaltres no apliquem. Estem esperant a veure com els funciona als primers que ho han demanat per a l'exercici 2013 ja que la llei no diu quan et pagarà Hisenda".
El coordinador del Sindicat de Tècnics d'Hisenda a Catalunya (Gestha), Miguel Ángel Mayo, ha respost a aquesta qüestió dient que "no tenim dades concretes de moment, però en els pressupostos de l'Estat enviats a Brussel·les hi ha un import previst de devolució de 46 milions d'euros el 2016".
L'exitós Patent Box
El 2008 es va posar en marxa un dels incentius fiscals que està tenint més acceptació en el teixit empresarial innovador. El Patent Box permet que les empreses obtinguin una reducció del 60% a l'Impost de Societats per determinades rendes derivades de la propietat intel·lectual, llicències, patents, etc.
Segons Diego Rodríguez de Garrigues "hi ha una certa competència entre països. Nosaltres simplement l'hem copiada d'altres llocs i està funcionant bé". Xavier Castells d'InKemia opina que "l'aplicació és positiva sempre que tinguis beneficis" i Ignasi Belda, CEO d'Intelligent Pharma, veu que "moltes empreses, com les CRO, pensen que si no tenen patents no poden optar a la Patent Box i no és cert. Pot ser per coneixements, fórmules, plànols... S'hauria de dir Innovation Box. Si teniu dubtes feu sempre una consulta vinculant".
Els dubtes i les decisions que van sorgint configuren l'estratègia fiscal de cada empresa. Així ho considera el director financer d'InKemia, grup biotecnològic català amb filials a Colòmbia i Brasil. "La primera decisió fiscal és saber on et situes perquè hi ha condicionants, tant per als inversors potencials com per a l'empresa" reflexiona Xavier Castells. Castells remarca que poques pimes biotec apliquen comptablement la desgravació de l'Impost de Societats: "Es posa en valor un actiu que teniu davant d'entitats financeres, proveïdors i altres actors i, fins i tot, podeu passar de pèrdues a beneficis". Per ser compatibles amb l'Impost de Societats cal tenir el segell de pime innovadora, és a dir, acreditar-se al Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Mites i llegendes
L'emprenedor Ignasi Belda, que des de 2007 està aplicant el màxim de deduccions que li permet la llei, ha explicat alguns dels mites i llegendes urbanes que ha anat escoltant al llarg d'aquests anys. Per exemple, si un projecte biotec fracassa "pots seguir aplicant les deduccions per R+D contràriament al que moltes empreses creuen".
Tot i ser un dels millors països del món en incentius per a l'R+D, "n'hi ha d'altres de molt potents com França on sense tenir-hi seu també pots aplicar. Nosaltres ens hem acreditat pel Ministeri de Recerca i Universitats francès i els nostres clients es poden desgravar el 30% de les factures. És una gestió senzilla de fer". Belda ho té clar: "Si no apliquem estem perdent avantatge competitiu respecte França, Alemanya o Holanda on les empreses utilitzen la llei amb tota la seva potència".
L'economista d'Hisenda Miguel Ángel Mayo afirma que "les empreses a l'Estat espanyol intenten activar el màxim les deduccions i la nostra funció passa per controlar els abusos i que rebin els incentius les que realment fan R+D". Un dels grans errors comuns que es troben és la inexistència d'R+D, és a dir, "hi ha empreses que fan projectes comercials que emmascaren amb R+D o bé que la confonen per innovació tecnològica" comenta Mayo. "No comencin la casa per la teulada. Cal organitzar la seva activitat i veure quins projectes tenen d'R+D, no al revés".
I les certificadores, què diuen?
La Lessons Learned ha comptat amb Inmaculada Torés, tècnica de certificació d'EQA, que ha exposat els punts clau en biofiscalitat perquè el procés dels projectes d'R+D+I sigui més àgil i els resultats satisfactoris: definir un objectiu global; planificar els projectes d'acord amb tots els anys fiscals, objectiu i pressupost; ser precisos en la definició de l'àmbit i la novetat; identificar l'R+D+I deduïble en relació a les activitats, personal i despeses i, finalment, que l'execució es dugui a terme durant l'any en curs.
Com que se certifica posteriorment a l'execució dels projectes, és important "aportar evidències, explicar-les i relacionar-les amb les activitats ja que sol ser un punt que retarda les certificacions" explica Torés, que també remarca que cal diferenciar sempre "novetat de millora".
Respecte l'acreditació de pime innovadora, Torés diu que "l'avantatge és que pots compatibilitzar les deduccions i les bonificacions, però la seguretat jurídica te la dóna l'informe motivat". El número de sol·licituds d'informes motivats a l'Estat espanyol ha passat d'unes 300 el 2004 a més de 5.300 el 2014.
Després de tres hores de debat, emprenedors, economistes, advocats, certificadors i tècnics de l'Administració han coincidit en que cal assessorar-se bé abans de prendre una decisió a través de professionals o bé consultes vinculants a Hisenda. A més, "fer un anàlisi cost-benefici i tenir un responsable d'aquesta àrea a l'empresa és important" ha conclòs Anna Rossell d'IMB Grup.
L'última sessió Lessons Learned d'aquest any serà el 24 de novembre i parlarem de bioinformàtica, big data i genòmica. T'hi esperem!
Mira el vídeo de les Lessons Learned
Comentaris